Regal de Sant Jaume

Al final
sempre hi ha un àngel,
una maragda, un aire fi.
Sovint, massa sovint,
amb caminar no n’hi ha prou.

És necessari
– i forçós-,
però no és el tot.

Cal créixer
en coneixements,
saviesa
i sentiments.

Gosar
anar més enllà
del present.

Tornar al passat
per encarar un futur,
incert
i alhora massa previsiblement cert.

Córrer l’espai,
amb ales de papallona
o d’esparver.

Complaure i plaure,
patir i compartir.

Ser un amb els teus,
la família escollida
i la que et ve donada,
els enemics i amics,
la raça humana
i algun àngel,
blau
o del color de la posta,
vinós.

(25 de juliol 21)

Sant Joan

D’aquí quatre dies
serà Sant Joan,
solstici d’estiu,
una nit de foc
on cremar tot mal
de cos i esperit,
de casa i del barri,
en fogueres
on el mal és fum,
com el vell desig,
la vella recança.

Seran
lluna i fogaines,
falles ben enceses,
mistos garibaldi
i pedres fogueres,
piules i coets,
i volcans i trons.
Cremarem rostolls,
farem xerinola
i menjarem coca.

(15 juny 22)

Davant d’un món en guerra

Davant d’un món en guerra,
ajuda, compassió,
tristesa i suport
envers les víctimes.

Càstig i indignació
contra el botxí.

(5 d’abril 22)

Sense armes blanques, ni de foc.

Sempre hi ha fronts de guerra,
més o menys reals
o metafòrics,
amb amics i enemics,
en presència de desconeguts
i d’arbres de tronc blanc
o blavís.

Com també hi ha dies de pau,
d’alegria,
amb els companys.

Existeixen per a tots els nosaltres,
en aquest món,
tomàquets verds,
hores, setmanes,
sense suc ni bruc,
però amb vida,
sabent que l’eternitat és l’ara,
la promesa de demà,
coliflor.

Cuidem-nos
els uns als altres,
mirant-nos als ulls
o tapant-nos el nas,
germans,
i cosins segons per part de mare,
si us plau!

(26 maig 22)

Beatus Ille

S’obren les portes
a qui ho demana:
qui pica amb convicció,
però sense excessos.

L’esperen els amics,
amb un somriure,
l’ànim de passejar
a l’ombra dels pollancres
que s’alcen,
verdíssims,
a les vores del riu,
d’aigües tranquil·les.

(28 de juliol 22)

De matinada

De matinada,
el Guinardó,
s’omple de cants
dels seus ocells,
al parc-jardí.
El rossinyol,
a nit tancada.
Tudons, cotorres,
gavians i tórtores
sortint el sol.

I diu que van cantar una cançó!
(Va completar Pere Solà)

(24 de maig 22)

Alleugerit

Alleugerit
per la seva evidència
que és inevitable,
deixo de lluitar
contra l’irremeiable:
descanso.

(16 de maig 22)

Mans i mànigues

L’eternitat i l’infinit
són
l’ara i l’aquí.

Desenganya’t,
fadrí,
fadrina,
naixem, vivim, morim.

Hi ha un sol cel,
el firmament...
i el d’estimar-nos.

L’infern
és la guerra que ens fem,
odiant-nos,
jo i la meva ombra,
germà contra germana.

Un somriure,
una manyaga,
un fer-nos l’ullet,
còmplices.
són l’altra cara de la moneda,
de curs legal
o falsa.

(14 de maig 22)

L’ofici dels humans

Desitjar, caminar, fer, viure,
Jugar
Als escacs o al parxís,
Dormir,
Estimar uns i altres,
Combatre sempre els tercers en discòrdia,
No odiar-los,
Però sí témer-los.
Mirar la pluja.
Assaborir el groc de les fulles
A l’hivern,
El seu verd a la primavera.
Creure.

(8 de gener 18)

 
Untar de mel les teves paraules
i de sorra de platja els teus pensaments

(8 de desembre 21)
 

L’essència de la vida

L’essència de la vida és
caminar,
per terreny pla,
o camí perdedor,
un peu davant de l’altre,
admirant el paisatge
en bona companyia.

(3 d’agost 22)